La mama treu el cap a l'habitació del Hugo. «Bon dia, amor meu», murmura.
El Hugo s'estira, badalla i li somriu. La llum del sol entra càlida i daurada. Comença un nou dia.
El Hugo lluita amb els cordons de les sabates. La mama s'agenolla al seu costat. «Deixa'm ajudar-te, carinyo».
Als ulls del Hugo, els seus dits volen com un llamp. És com si la mama tingués superpoders. «Gràcies, mama!», diu el Hugo, radiant.
Jugant al parc, el Hugo es pela el genoll. «Ai!».
La mama li eixuga les llàgrimes amb cura. «Ja està, valent meu», li diu. El Hugo sap que la mama ho sap arreglar tot. Quan ella el cuida, tot fa una mica menys de mal.
A la tarda, la mama cobreix les cadires amb llençols. «Benvingut al nostre castell secret!», anuncia.
El Hugo hi entra gatejant, amb els ulls ben oberts. Hi ha coixins, fanalets i, qui sap, potser dracs i tresors amagats. Amb la mama, qualsevol cosa senzilla es converteix en una aventura.
A la nit, la mama tapa el Hugo, li estova el coixí i li acaricia els cabells. «Quin conte vols avui?».
«T'estimo molt, mama», murmura el Hugo. «I jo a tu, fins a les estrelles», respon ella.
«Que dormis bé, amor meu». El Hugo tanca els ulls, tranquil i calentó. En somnis, la mama porta una capa brillant i vetlla cadascuna de les seves aventures.
«Ets el meu superheroi, mama», murmura el Hugo. La mama somriu: «I tu fas que cada dia sigui màgic per a mi. T'estimaré sempre».
La mama treu el cap a l'habitació de la Hugo. «Bon dia, amor meu», murmura.
La Hugo s'estira, badalla i li somriu. La llum del sol entra càlida i daurada. Comença un nou dia.
La Hugo lluita amb els cordons de les sabates. La mama s'agenolla al seu costat. «Deixa'm ajudar-te, carinyo».
Als ulls de la Hugo, els seus dits volen com un llamp. És com si la mama tingués superpoders. «Gràcies, mama!», diu la Hugo, radiant.
Jugant al parc, la Hugo es pela el genoll. «Ai!».
La mama li eixuga les llàgrimes amb cura. «Ja està, valenta meva», li diu. La Hugo sap que la mama ho sap arreglar tot. Quan ella la cuida, tot fa una mica menys de mal.
A la tarda, la mama cobreix les cadires amb llençols. «Benvinguda al nostre castell secret!», anuncia.
La Hugo hi entra gatejant, amb els ulls ben oberts. Hi ha coixins, fanalets i, qui sap, potser dracs i tresors amagats. Amb la mama, qualsevol cosa senzilla es converteix en una aventura.
A la nit, la mama tapa la Hugo, li estova el coixí i li acaricia els cabells. «Quin conte vols avui?».
«T'estimo molt, mama», murmura la Hugo. «I jo a tu, fins a les estrelles», respon ella.
«Que dormis bé, amor meu». La Hugo tanca els ulls, tranquil·la i calentona. En somnis, la mama porta una capa brillant i vetlla cadascuna de les seves aventures.
«Ets el meu superheroi, mama», murmura la Hugo. La mama somriu: «I tu fas que cada dia sigui màgic per a mi. T'estimaré sempre».