En un bosc cobert de neu vivien un esquirol, un conill, una guineu, un eriçó i una família de ratolinets. Cada any, quan arribava el desembre, es reunien per celebrar el Nadal sota el gran avet de la clariana.
Era l'arbre més bonic del bosc. Les seves branques eren enormes i, quan la neu s'hi posava a sobre, semblava un pastís gegant de sucre.
Però aquell any ningú no es posava d'acord.
«Jo vull decorar l'arbre amb glans!», va dir l'esquirol.
«Doncs jo el vull omplir de pastanagues!», va protestar el conill.
«Les pastanagues no són adorns. Necessitem cintes vermelles i daurades», va respondre la guineu.
«Sempre voleu fer les coses a la vostra manera. Jo prefereixo que l'arbre es quedi com està», va esbufegar l'eriçó.
Tots van començar a parlar alhora. L'esquirol saltava d'una branca a l'altra, el conill picava de peus a terra i la guineu movia la cua d'un costat a l'altre. Els ratolinets, que eren molt petits, es van amagar darrere d'una pedra.
Al final, cada animal se'n va anar pel seu costat. L'esquirol va decorar el seu cau amb glans, el conill va preparar una muntanya de pastanagues, la guineu va recollir cintes de colors i l'eriçó es va tancar al seu refugi. Aquell any, semblava que no hi hauria celebració.