Busques un conte del Pare Noel per dormir la Nit de Nadal? Cada any Mateo deixa un got de llet i tres galetes al costat de la xemeneia, però aquesta vegada decideix esperar despert. A mitjanit, el Pare Noel surt de la xemeneia, es menja una galeta… i descobreix que algú l'està mirant des de darrere del sofà.
Un conte de Nadal de Tiny Mango per a infants de 4 a 8 anys, sobre els regals que no caben en una capsa. Es llegeix en uns 5 minuts.
A Mateo li encantava el Nadal. Li agradaven els llums dels carrers, l'olor de les galetes acabades de fer i les cançons que la seva àvia cantava mentre decoraven l'arbre.
Però hi havia una cosa que li agradava més que cap altra: veure el Pare Noel.
Cada Nit de Nadal, Mateo deixava un got de llet i tres galetes al costat de la xemeneia. Després es ficava al llit i s'imaginava com seria l'home que recorria el món sencer en una sola nit.
«Creus que de debò pot entrar per la xemeneia?», va preguntar una tarda a la seva mare.
«El Pare Noel té els seus secrets», va respondre ella amb un somriure. «Però per gaudir del Nadal no cal descobrir tots els misteris».
Mateo no en va quedar convençut. Aquella nit va decidir que no s'adormiria fins que el veiés.
Es va posar el pijama, es va rentar les dents i es va ficar sota les mantes. Va esperar, va escoltar el vent, va comptar les estrelles que veia des de la finestra i va esperar una mica més.
A Mateo li encantava el Nadal. Li agradaven els llums dels carrers, l'olor de les galetes acabades de fer i les cançons que la seva àvia cantava mentre decoraven l'arbre.
Però hi havia una cosa que li agradava més que cap altra: veure el Pare Noel.
Cada Nit de Nadal, Mateo deixava un got de llet i tres galetes al costat de la xemeneia. Després es ficava al llit i s'imaginava com seria l'home que recorria el món sencer en una sola nit.
«Creus que de debò pot entrar per la xemeneia?», va preguntar una tarda a la seva mare.
«El Pare Noel té els seus secrets», va respondre ella amb un somriure. «Però per gaudir del Nadal no cal descobrir tots els misteris».
Mateo no en va quedar convençuda. Aquella nit va decidir que no s'adormiria fins que el veiés.
Es va posar el pijama, es va rentar les dents i es va ficar sota les mantes. Va esperar, va escoltar el vent, va comptar les estrelles que veia des de la finestra i va esperar una mica més.
Quan el rellotge del menjador va tocar les dotze, Mateo va obrir els ulls de cop. Era mitjanit! Es va aixecar a poc a poc, va caminar de puntetes pel passadís i es va amagar darrere del sofà. Des d'allà podia veure la xemeneia i l'arbre de Nadal.
Tot estava en silenci. De sobte, va sentir un soroll a la teulada: toc, toc, toc. Després va sentir un dring de campanetes i un cop suau sobre la xemeneia.
Un petit núvol de pols brillant va baixar pel conducte. Primer va aparèixer una bota negra, després una cama coberta de roba vermella i, finalment, un home de barba blanca i vestit vermell va sortir de la xemeneia!
Quan el rellotge del menjador va tocar les dotze, Mateo va obrir els ulls de cop. Era mitjanit! Es va aixecar a poc a poc, va caminar de puntetes pel passadís i es va amagar darrere del sofà. Des d'allà podia veure la xemeneia i l'arbre de Nadal.
Tot estava en silenci. De sobte, va sentir un soroll a la teulada: toc, toc, toc. Després va sentir un dring de campanetes i un cop suau sobre la xemeneia.
Un petit núvol de pols brillant va baixar pel conducte. Primer va aparèixer una bota negra, després una cama coberta de roba vermella i, finalment, un home de barba blanca i vestit vermell va sortir de la xemeneia!
Mateo va obrir la boca, però no va aconseguir dir res. El Pare Noel es va espolsar el sutge de les espatlles i va mirar al seu voltant.
«Uf! Aquesta xemeneia és una mica més estreta que la de l'any passat», va xiuxiuejar.
Es va acostar a l'arbre i va deixar un paquet sota les branques. Després va agafar una de les galetes que Mateo havia preparat, la va olorar i li va fer un mos.
«Boníssimes», va murmurar.
Mateo no es va poder aguantar.
«Ets de debò el Pare Noel?»
L'home es va quedar immòbil i va girar el cap a poc a poc. Allà hi havia Mateo, amagat darrere del sofà, amb els ulls tan oberts com dos plats. Durant uns segons, cap dels dos no va dir res.
«Depèn. Qui creus que soc?», va preguntar el Pare Noel amb un somriure.
«El de veritat! Ho sabia», va xiuxiuejar Mateo.
Mateo va obrir la boca, però no va aconseguir dir res. El Pare Noel es va espolsar el sutge de les espatlles i va mirar al seu voltant.
«Uf! Aquesta xemeneia és una mica més estreta que la de l'any passat», va xiuxiuejar.
Es va acostar a l'arbre i va deixar un paquet sota les branques. Després va agafar una de les galetes que Mateo havia preparat, la va olorar i li va fer un mos.
«Boníssimes», va murmurar.
Mateo no es va poder aguantar.
«Ets de debò el Pare Noel?»
L'home es va quedar immòbil i va girar el cap a poc a poc. Allà hi havia Mateo, amagada darrere del sofà, amb els ulls tan oberts com dos plats. Durant uns segons, cap dels dos no va dir res.
«Depèn. Qui creus que soc?», va preguntar el Pare Noel amb un somriure.
«El de veritat! Ho sabia», va xiuxiuejar Mateo.
El Pare Noel s'hi va acostar i es va asseure a la vora del sofà.
«I per què encara estàs despert, petit?»
«Et volia veure. Cada any intento imaginar com ets, però ningú no m'ho sap explicar».
El Pare Noel es va acariciar la barba.
«I què esperaves trobar?»
«Potser algú que ho pogués fer tot. Algú que no s'equivoqués mai i que sabés exactament quin regal necessita cada infant», va respondre Mateo.
El Pare Noel va deixar anar una riallada suau.
«Si jo fos així, no necessitaria tants elfs per ajudar-me!»
Mateo va riure.
«Aleshores tu també t'equivoques?»
«És clar. De vegades m'equivoco de teulada, els rens es posen nerviosos i, una vegada, un ós polar se'm va endur la bossa de caramels».
Mateo es va haver de tapar la boca per no despertar els seus pares. El Pare Noel es va aixecar i es va posar el sac a l'espatlla.
«Ara he de continuar el viatge. Hi ha molts infants esperant».
El Pare Noel s'hi va acostar i es va asseure a la vora del sofà.
«I per què encara estàs desperta, petita?»
«Et volia veure. Cada any intento imaginar com ets, però ningú no m'ho sap explicar».
El Pare Noel es va acariciar la barba.
«I què esperaves trobar?»
«Potser algú que ho pogués fer tot. Algú que no s'equivoqués mai i que sabés exactament quin regal necessita cada infant», va respondre Mateo.
El Pare Noel va deixar anar una riallada suau.
«Si jo fos així, no necessitaria tants elfs per ajudar-me!»
Mateo va riure.
«Aleshores tu també t'equivoques?»
«És clar. De vegades m'equivoco de teulada, els rens es posen nerviosos i, una vegada, un ós polar se'm va endur la bossa de caramels».
Mateo es va haver de tapar la boca per no despertar els seus pares. El Pare Noel es va aixecar i es va posar el sac a l'espatlla.
«Ara he de continuar el viatge. Hi ha molts infants esperant».
Mateo tenia una última pregunta.
«Com saps quins regals necessita cada infant?»
El Pare Noel es va quedar pensatiu.
«Els regals són una part bonica del Nadal. Però hi ha coses que no caben en una capsa: compartir, escoltar, perdonar i fer que algú se senti estimat».
Mateo va pensar en la seva germana petita, que sempre li demanava jugar amb ell, i en la seva àvia, que s'entristia quan ningú no escoltava les seves històries.
«Crec que ho entenc», va dir.
El Pare Noel va somriure.
«Doncs aquesta nit ja has rebut un regal».
Abans de marxar, es va treure de la butxaca una campaneta de plata diminuta i la va donar a Mateo.
«Perquè recordis aquesta nit».
«Et tornaré a veure l'any que ve?», va preguntar Mateo.
«Si estàs despert, potser no. Però això no vol dir que no sigui a prop», va respondre el Pare Noel fent-li l'ullet.
Mateo tenia una última pregunta.
«Com saps quins regals necessita cada infant?»
El Pare Noel es va quedar pensatiu.
«Els regals són una part bonica del Nadal. Però hi ha coses que no caben en una capsa: compartir, escoltar, perdonar i fer que algú se senti estimat».
Mateo va pensar en la seva germana petita, que sempre li demanava jugar amb ella, i en la seva àvia, que s'entristia quan ningú no escoltava les seves històries.
«Crec que ho entenc», va dir.
El Pare Noel va somriure.
«Doncs aquesta nit ja has rebut un regal».
Abans de marxar, es va treure de la butxaca una campaneta de plata diminuta i la va donar a Mateo.
«Perquè recordis aquesta nit».
«Et tornaré a veure l'any que ve?», va preguntar Mateo.
«Si estàs desperta, potser no. Però això no vol dir que no sigui a prop», va respondre el Pare Noel fent-li l'ullet.
Després va pujar per la xemeneia. El dring de les campanetes es va allunyar per la teulada i el silenci va tornar a omplir la casa.
Mateo va tornar a la seva habitació, va deixar la campaneta a la tauleta de nit i es va ficar sota les mantes. Aquell Nadal havia descobert un secret meravellós: el Pare Noel no era perfecte, ni ho sabia tot, ni ho podia fer tot sense ajuda. Però tenia un cor enorme.
L'endemà al matí, Mateo va trobar els regals sota l'arbre. La seva germana va obrir el dibuix que ell li havia preparat i el va abraçar tan fort que gairebé el va deixar sense aire.
«És el millor regal del món!», va exclamar.
Mateo va somriure. La màgia d'aquella nit continuava allà, no al sac de regals ni a les campanetes, sinó en l'alegria de compartir una cosa bonica amb les persones que estimava. I des d'aleshores, cada Nit de Nadal, va continuar deixant tres galetes al costat de la xemeneia, per si de cas.
Després va pujar per la xemeneia. El dring de les campanetes es va allunyar per la teulada i el silenci va tornar a omplir la casa.
Mateo va tornar a la seva habitació, va deixar la campaneta a la tauleta de nit i es va ficar sota les mantes. Aquell Nadal havia descobert un secret meravellós: el Pare Noel no era perfecte, ni ho sabia tot, ni ho podia fer tot sense ajuda. Però tenia un cor enorme.
L'endemà al matí, Mateo va trobar els regals sota l'arbre. La seva germana va obrir el dibuix que ella li havia preparat i la va abraçar tan fort que gairebé la va deixar sense aire.
«És el millor regal del món!», va exclamar.
Mateo va somriure. La màgia d'aquella nit continuava allà, no al sac de regals ni a les campanetes, sinó en l'alegria de compartir una cosa bonica amb les persones que estimava. I des d'aleshores, cada Nit de Nadal, va continuar deixant tres galetes al costat de la xemeneia, per si de cas.
Conte escrit per Mónica i Ricard
Converteix la teva criatura en la protagonista del seu propi conte per dormir, amb la seva cara i el seu nom a cada pàgina.
Des de €15,00
4,8/5 · 19 opinions Crear el seu conte
7-8 anys
La porta diminuta del jardíMartina troba una clau diminuta que obre una porta entre les arrels de la pomera. A l'altra banda hi ha el Jardí de les Coses Perdudes, on descobreix un record... 3 min
0-2 anys
El núvol que tenia sonLa Nuba, un núvol petit i suau, té son i dona la bona nit a les flors, als peixos, a un nadó i a la Lluna abans d'adormir-se. Un conte... 2 min
7-8 anys
L'hivern en què el poble va compartir la llumUna tempesta de neu deixa Valdeluz sense llums just abans de Nadal. Leo, que pateix per la seva veïna Elvira, proposa que els veïns es reuneixin i comparteixin el que... 4 min
0-2 anys
En Tito, el conillet de la bona nitEn Tito, un conillet petit, no troba la seva pastanaga de peluix a l'hora d'anar a dormir. Amb la mama Conilla la busca per tot el cau fins que apareix.... 2 min
4-8 anys
El regal de Nadal que no venia en una capsaClara té una llista de regals molt llarga, fins que coneix un nen que mira un tren de fusta en un aparador i decideix compartir una cosa molt especial. Un... 5 min
3-7 anys
El Nadal dels animals del boscL'esquirol, el conill, la guineu i l'eriçó no es posen d'acord per decorar el gran avet, fins que descobreixen una família de talps sense llar i decideixen ajudar-la entre tots.... 5 min
Ja el pots descarregar. També te l'hem enviat per correu perquè el tinguis a mà.
Descarregar el quadern (PDF)
