Per fi va arribar la vigília de Nadal. Al Pol Nord, els elfs carregaven els últims regals, els rens s'escalfaven les peülles i el Pare Noel revisava la seva llista enorme.
«Tot a punt!», va anunciar el Pare Noel.
Els rens es van posar en fila, el trineu es va enlairar i el Pare Noel va sacsejar les regnes. Era el moment de la Luma. Va respirar profundament i va intentar brillar amb totes les seves forces.
Però va passar una cosa inesperada. Un esclat massa intens va sortir del seu cos i, de sobte, tota la seva llum va desaparèixer. La Luma s'havia quedat completament apagada.
«Oh, no!», va exclamar. «No puc il·luminar el camí del Pare Noel!»
A baix, el trineu avançava entre els núvols. Sense la llum de la Luma, tot semblava molt més fosc. El Pare Noel va consultar el mapa, desconcertat. En Rodolf va aixecar el cap, però la boira era tan espessa que ni tan sols el seu nas vermell aconseguia travessar-la.
«He espatllat el Nadal», va xiuxiuejar la Luma.