Un anunci que busca exploradors, una porta diferent i un panda que es diu Ying: així comença el viatge de la Mía a set planetes amb nom d'emoció, Por, Calma, Fúria, Enveja, Alegria, Solitud i Eufòria. És el conte complet del nostre llibre «L'aventura dels sentiments», per a infants de 3 a 7 anys.
Es llegeix en uns 8 minuts. Si avui aneu amb pressa, teniu la versió de 2 minuts al final.
Era un dia qualsevol. El carrer semblava igual que sempre.
La Mía tornava a casa caminant, pensant en... res en particular.
Llavors, el vent va canviar de sobte.
Un tros de paper que volava amb l'aire va aterrar a la cama de la Mía.
Era un dia qualsevol. El carrer semblava igual que sempre.
El Mía tornava a casa caminant, pensant en... res en particular.
Llavors, el vent va canviar de sobte.
Un tros de paper que volava amb l'aire va aterrar a la cama del Mía.
La Mía va recollir el paper. Deia:
ES BUSQUEN EXPLORADORS. Per viatjar més enllà de la Terra. No cal experiència. Curiositat imprescindible.
A la part de baix hi havia un mapa i una adreça: Avinguda Expedició. La seva curiositat es va encendre.
Una nova aventura estava a punt de començar.
El Mía va recollir el paper. Deia:
ES BUSQUEN EXPLORADORS. Per viatjar més enllà de la Terra. No cal experiència. Curiositat imprescindible.
A la part de baix hi havia un mapa i una adreça: Avinguda Expedició. La seva curiositat es va encendre.
Una nova aventura estava a punt de començar.
El mapa era especial. Marcava el camí cap a la part antiga de la ciutat, ajustant la ruta a mesura que la Mía s'hi acostava.
Finalment, entre edificis històrics... allà era! Una porta diferent de totes les altres.
El paper deia: «Truca dues vegades», i això és el que va fer la Mía.
El mapa era especial. Marcava el camí cap a la part antiga de la ciutat, ajustant la ruta a mesura que el Mía s'hi acostava.
Finalment, entre edificis històrics... allà era! Una porta diferent de totes les altres.
El paper deia: «Truca dues vegades», i això és el que va fer el Mía.
La porta es va obrir. A l'altra banda hi havia un panda explorador: pelatge suau, ulls brillants i una motxilla plena d'eines i aperitius de bambú.
«Hola», va dir el panda amb un somriure. «Soc el Ying, l'explorador».
El Ying semblava emocionat. «Aquesta és una aventura molt especial. Viatjarem a planetes inexplorats. Cada un porta el nom d'un sentiment. Tots els sentiments importen. I avui descobrirem per què».
El Ying va assenyalar una petita nau. «Tu seràs la pilot. Jo marcaré les coordenades».
La Mía es va asseure al davant. El Ying va revisar els controls.
La nau es va encendre, les llums van parpellejar i les estrelles es van estirar al cel.
L'expedició havia començat.
El Ying va assenyalar una petita nau. «Tu seràs el pilot. Jo marcaré les coordenades».
El Mía es va asseure al davant. El Ying va revisar els controls.
La nau es va encendre, les llums van parpellejar i les estrelles es van estirar al cel.
L'expedició havia començat.
El primer planeta estava cobert de boira. Els sons feien ressò, i les ombres es movien.
«Aquest és el Planeta Por. La por apareix quan alguna cosa és nova», va explicar el Ying.
«Aquest planeta existeix perquè tu, Mía, aprenguis que la por no és un senyal per rendir-se, sinó un senyal que ens diu: para atenció i avança amb cura».
Després de visitar el Planeta Por, el Ying i la Mía van continuar cap a un planeta proper, on el temps avançava lentament.
«Aquest deu ser el Planeta Calma. Quan els sentiments es fan grans, la calma ens ajuda».
El Ying va fer una respiració profunda pel nas. «Provem alguna cosa junts», va dir el Ying.
«Inspira... i espira... De nou, inspira... i espira... Una vegada més, inspira... i espira...».
«Ho notes?», va somriure el panda. «Mía, la calma ens ajuda a escoltar les nostres emocions».
Després de visitar el Planeta Por, el Ying i el Mía van continuar cap a un planeta proper, on el temps avançava lentament.
«Aquest deu ser el Planeta Calma. Quan els sentiments es fan grans, la calma ens ajuda».
El Ying va fer una respiració profunda pel nas. «Provem alguna cosa junts», va dir el Ying.
«Inspira... i espira... De nou, inspira... i espira... Una vegada més, inspira... i espira...».
«Ho notes?», va somriure el panda. «Mía, la calma ens ajuda a escoltar les nostres emocions».
El Ying i la Mía van tornar a la nau i es van enlairar cap al planeta següent.
L'interior del planeta brillava amb una llum intensa i el terra s'esquerdava fent un fort soroll.
«Aquest és el Planeta Fúria», va dir el panda. «La fúria és un sentiment intens. Quan la fúria pren el control, les nostres accions poden ser més grans del que voldríem».
«Quan apareix, respirar a poc a poc ens ajuda a calmar-nos i a continuar sent amos del que fem».
El Ying i el Mía van tornar a la nau i es van enlairar cap al planeta següent.
L'interior del planeta brillava amb una llum intensa i el terra s'esquerdava fent un fort soroll.
«Aquest és el Planeta Fúria», va dir el panda. «La fúria és un sentiment intens. Quan la fúria pren el control, les nostres accions poden ser més grans del que voldríem».
«Quan apareix, respirar a poc a poc ens ajuda a calmar-nos i a continuar sent amos del que fem».
Després d'aquella lliçó, la Mía va guiar la nau cap al destí següent: el Planeta Enveja.
Estava ple de miralls que reflectien tot el que hi havia al voltant.
«Mía, l'enveja apareix quan veiem alguna cosa que ens agradaria tenir», va explicar el Ying. «Desitjar allò que no tenim no és dolent. Ens ajuda a descobrir què és important per a nosaltres».
«Però la veritable màgia no és desitjar coses, sinó compartir el que tenim amb els altres».
Després d'aquella lliçó, el Mía va guiar la nau cap al destí següent: el Planeta Enveja.
Estava ple de miralls que reflectien tot el que hi havia al voltant.
«Mía, l'enveja apareix quan veiem alguna cosa que ens agradaria tenir», va explicar el Ying. «Desitjar allò que no tenim no és dolent. Ens ajuda a descobrir què és important per a nosaltres».
«Però la veritable màgia no és desitjar coses, sinó compartir el que tenim amb els altres».
Amb la lliçó del Planeta Enveja encara ben present, la Mía i el Ying van posar rumb a la parada següent.
Aquest planeta estava ple de llum; l'aire era lleuger i ple de vida.
El Ying va somriure d'orella a orella. «Aquest és el Planeta Alegria. Ens omple d'energia i de ganes de riure».
«Podem descansar aquí una estoneta. Però no per sempre», va dir el Ying. «Així, quan l'alegria ens visiti, es sentirà especial».
Amb la lliçó del Planeta Enveja encara ben present, el Mía i el Ying van posar rumb a la parada següent.
Aquest planeta estava ple de llum; l'aire era lleuger i ple de vida.
El Ying va somriure d'orella a orella. «Aquest és el Planeta Alegria. Ens omple d'energia i de ganes de riure».
«Podem descansar aquí una estoneta. Però no per sempre», va dir el Ying. «Així, quan l'alegria ens visiti, es sentirà especial».
Els exploradors van continuar el seu camí fins a arribar a un planeta gran i silenciós.
El Ying va dir: «Aquest és el Planeta Solitud. Ens recorda com d'important és la connexió».
«Fins i tot aquí no estem realment sols. Aquesta història existeix perquè algú ha pensat en tu, Mía. I això vol dir que, vagis on vagis, mai no estaràs sola, perquè sempre hi ha algú que pensa en tu i es preocupa per tu».
Els exploradors van continuar el seu camí fins a arribar a un planeta gran i silenciós.
El Ying va dir: «Aquest és el Planeta Solitud. Ens recorda com d'important és la connexió».
«Fins i tot aquí no estem realment sols. Aquesta història existeix perquè algú ha pensat en tu, Mía. I això vol dir que, vagis on vagis, mai no estaràs sol, perquè sempre hi ha algú que pensa en tu i es preocupa per tu».
El Ying i la Mía van arribar al planeta següent. La llum brillava, l'aire vibrava i els colors dansaven a gran velocitat.
«Aquest és el Planeta Eufòria», va dir el panda. «L'eufòria apareix quan la felicitat es fa molt gran. Et pot fer venir ganes de saltar, girar i riure... o de fer-ho tot alhora!».
El Ying va respirar profundament. «Però quan els sentiments creixen tan de pressa, és important aturar-se i observar-los. Així, l'eufòria continua sent divertida i no ens arrossega sense que ens n'adonem».
El Ying i el Mía van arribar al planeta següent. La llum brillava, l'aire vibrava i els colors dansaven a gran velocitat.
«Aquest és el Planeta Eufòria», va dir el panda. «L'eufòria apareix quan la felicitat es fa molt gran. Et pot fer venir ganes de saltar, girar i riure... o de fer-ho tot alhora!».
El Ying va respirar profundament. «Però quan els sentiments creixen tan de pressa, és important aturar-se i observar-los. Així, l'eufòria continua sent divertida i no ens arrossega sense que ens n'adonem».
L'expedició havia acabat.
El Ying va mirar el mapa. Tots els planetes hi eren.
«Ara la Mía els coneix», va dir el Ying en veu baixa. «I conèixer-los és el primer pas per comprendre'ls».
L'expedició havia acabat.
El Ying va mirar el mapa. Tots els planetes hi eren.
«Ara el Mía els coneix», va dir el Ying en veu baixa. «I conèixer-los és el primer pas per comprendre'ls».
Van aterrar al lloc on el viatge havia començat.
«Algunes expedicions mai no acaben del tot», va dir el panda. «Amb el temps, aquests sentiments tornaran, però ara els reconeixeràs i escoltaràs el que intenten dir-te».
El Ying es va acomiadar amb una abraçada, i la Mía va tornar caminant cap a casa.
Alguna cosa dins de la Mía era diferent, perquè ara sabia com escoltar els seus sentiments, i això la feia més sàvia i més forta.
Van aterrar al lloc on el viatge havia començat.
«Algunes expedicions mai no acaben del tot», va dir el panda. «Amb el temps, aquests sentiments tornaran, però ara els reconeixeràs i escoltaràs el que intenten dir-te».
El Ying es va acomiadar amb una abraçada, i el Mía va tornar caminant cap a casa.
Alguna cosa dins del Mía era diferent, perquè ara sabia com escoltar els seus sentiments, i això el feia més savi i més fort.
Conte escrit per Mónica i Ricard
El llibre de veritat
Passa les pàgines com si el tinguessis a les mans. Al teu, qui surt a cada escena és la teva criatura.
T'imagines la teva criatura a cada pàgina?
Crea el teu conte personalitzatDes de €15,00 4,6/5 · 30 opinionsEra un dia qualsevol. El carrer semblava igual que sempre. La Mía tornava a casa caminant, pensant en... res en particular.
Llavors el vent va canviar de sobte, i un tros de paper que volava amb l'aire li va aterrar a la cama. Deia: ES BUSQUEN EXPLORADORS. Per viatjar més enllà de la Terra. No cal experiència. Curiositat imprescindible.
El mapa del paper la va portar fins a una porta diferent de totes les altres. Va trucar dues vegades, i la porta es va obrir.
A l'altra banda hi havia un panda explorador, de pelatge suau i ulls brillants, amb una motxilla plena d'eines i aperitius de bambú.
«Hola», va dir amb un somriure. «Soc el Ying, l'explorador. Avui viatjarem a planetes inexplorats. Cada un porta el nom d'un sentiment. Tots els sentiments importen, i avui descobrirem per què».
«Tu seràs la pilot», li va dir a la Mía. La nau es va encendre, les llums van parpellejar i les estrelles es van estirar al cel.
El primer planeta estava cobert de boira. Els sons feien ressò, i les ombres es movien.
«Aquest és el Planeta Por», va explicar el Ying. «La por apareix quan alguna cosa és nova. No és un senyal per rendir-se, sinó un senyal que ens diu: para atenció i avança amb cura».
Després van arribar a un planeta on el temps avançava lentament. «Aquest és el Planeta Calma», va dir el Ying. «Quan els sentiments es fan grans, la calma ens ajuda. Provem alguna cosa junts».
«Inspira... i espira. De nou, inspira... i espira. Una vegada més, inspira... i espira».
«Ho notes?», va somriure el panda. «La calma ens ajuda a escoltar les nostres emocions».
El planeta següent brillava amb una llum intensa i el terra s'esquerdava fent un fort soroll.
«Aquest és el Planeta Fúria», va dir el Ying. «La fúria és un sentiment intens. Quan pren el control, les nostres accions poden ser més grans del que voldríem. Respirar a poc a poc ens ajuda a continuar sent amos del que fem».
Van aterrar al lloc on el viatge havia començat. «Algunes expedicions mai no acaben del tot», va dir el panda. «Aquests sentiments tornaran, però ara els reconeixeràs i escoltaràs el que intenten dir-te».
El Ying es va acomiadar amb una abraçada, i la Mía va tornar caminant cap a casa. Alguna cosa dins seu era diferent: ara sabia escoltar els seus sentiments, i això la feia més sàvia i més forta.
Era un dia qualsevol. El carrer semblava igual que sempre. El Mía tornava a casa caminant, pensant en... res en particular.
Llavors el vent va canviar de sobte, i un tros de paper que volava amb l'aire li va aterrar a la cama. Deia: ES BUSQUEN EXPLORADORS. Per viatjar més enllà de la Terra. No cal experiència. Curiositat imprescindible.
El mapa del paper el va portar fins a una porta diferent de totes les altres. Va trucar dues vegades, i la porta es va obrir.
A l'altra banda hi havia un panda explorador, de pelatge suau i ulls brillants, amb una motxilla plena d'eines i aperitius de bambú.
«Hola», va dir amb un somriure. «Soc el Ying, l'explorador. Avui viatjarem a planetes inexplorats. Cada un porta el nom d'un sentiment. Tots els sentiments importen, i avui descobrirem per què».
«Tu seràs el pilot», li va dir al Mía. La nau es va encendre, les llums van parpellejar i les estrelles es van estirar al cel.
El primer planeta estava cobert de boira. Els sons feien ressò, i les ombres es movien.
«Aquest és el Planeta Por», va explicar el Ying. «La por apareix quan alguna cosa és nova. No és un senyal per rendir-se, sinó un senyal que ens diu: para atenció i avança amb cura».
Després van arribar a un planeta on el temps avançava lentament. «Aquest és el Planeta Calma», va dir el Ying. «Quan els sentiments es fan grans, la calma ens ajuda. Provem alguna cosa junts».
«Inspira... i espira. De nou, inspira... i espira. Una vegada més, inspira... i espira».
«Ho notes?», va somriure el panda. «La calma ens ajuda a escoltar les nostres emocions».
El planeta següent brillava amb una llum intensa i el terra s'esquerdava fent un fort soroll.
«Aquest és el Planeta Fúria», va dir el Ying. «La fúria és un sentiment intens. Quan pren el control, les nostres accions poden ser més grans del que voldríem. Respirar a poc a poc ens ajuda a continuar sent amos del que fem».
Van aterrar al lloc on el viatge havia començat. «Algunes expedicions mai no acaben del tot», va dir el panda. «Aquests sentiments tornaran, però ara els reconeixeràs i escoltaràs el que intenten dir-te».
El Ying es va acomiadar amb una abraçada, i el Mía va tornar caminant cap a casa. Alguna cosa dins seu era diferent: ara sabia escoltar els seus sentiments, i això el feia més savi i més fort.
7-8 anys
La porta diminuta del jardíMartina troba una clau diminuta que obre una porta entre les arrels de la pomera. A l'altra banda hi ha el Jardí de les Coses Perdudes, on descobreix un record... 3 min
7-8 anys
L'hivern en què el poble va compartir la llumUna tempesta de neu deixa Valdeluz sense llums just abans de Nadal. En Leo, que pateix per la seva veïna Elvira, li porta sopa calenta amb la seva família, i... 4 min
4-8 anys
El regal de Nadal que no venia en una capsaLa Clara té una llista de regals molt llarga, fins que veu un nen que mira un tren de fusta en un aparador i decideix compartir una cosa molt especial.... 5 min
3-7 anys
El Nadal dels animals del boscL'esquirol, el conill, la guineu i l'eriçó no es posen d'acord per decorar el gran avet, fins que descobreixen una família de talps sense llar i decideixen ajudar-la entre tots.... 5 min
4-8 anys
El nen que va veure el Pare Noel per la xemeneiaMateo decideix quedar-se despert la Nit de Nadal per veure el Pare Noel. A mitjanit el descobreix sortint de la xemeneia i tastant les seves galetes, i tenen una conversa... 5 min
3-7 anys
El ren del Pare Noel que es va perdre a la neuEn Nico és un ren jove que vol volar més ràpid que ningú. En un vol d'entrenament se separa del grup i es perd al bosc nevat, on un ocellet... 5 min
Ja el pots descarregar. També te l'hem enviat per correu perquè el tinguis a mà.
Descarregar el quadern (PDF)
