La teva criatura diu que no té son? Al Leo li passa el mateix, fins que el seu mango de peluix obre un portal màgic i surt a buscar pel món un animal que no dormi mai: el mico, els lleons, la girafa, el cangur, l'ós polar... És el conte complet del nostre llibre «Fins i tot els animals van a dormir», en vers, per a infants de 3 a 5 anys.
Es llegeix en uns 7 minuts. Si avui aneu amb pressa, teniu la versió de 2 minuts al final.
«No tinc son»,
va dir el Leo ple d'energia,
amb ganes de joc de nit i de dia.
La seva habitació brillava, no volia parar,
encara quedaven jocs per imaginar.
Va abraçar el seu mango, suau i calentó:
«Vull seguir jugant una mica més, que m'ho passo millor!».
«No tinc son»,
va dir la Leo plena d'energia,
amb ganes de joc de nit i de dia.
La seva habitació brillava, no volia parar,
encara quedaven jocs per imaginar.
Va abraçar el seu mango, suau i calentó:
«Vull seguir jugant una mica més, que m'ho passo millor!».
En abraçar-lo, el peluix va començar a brillar,
i un portal màgic el va fer saltar.
El mango del Leo sabia escoltar
les seves ganes de joc i de no descansar.
«Buscaré un animal»,
va dir el Leo amb emoció,
«un que no dormi en tota la nit,
segur que el trobo, quina il·lusió!».
En abraçar-lo, el peluix va començar a brillar,
i un portal màgic el va fer saltar.
El mango de la Leo sabia escoltar
les seves ganes de joc i de no descansar.
«Buscaré un animal»,
va dir la Leo amb emoció,
«un que no dormi en tota la nit,
segur que el trobo, quina il·lusió!».
«Un mico!»,
va dir el Leo en passar.
«Els micos no dormen, salten sense parar».
El mico va saltar alt, després més a poc a poc,
va badallar una miqueta... ja estava cansat.
«Salto quan és de dia, corro sense pensar,
però arriba la nit i m'agrada descansar».
El Leo va somriure i va exclamar:
«Doncs... continuaré buscant, no em penso aturar!».
«Un mico!»,
va dir la Leo en passar.
«Els micos no dormen, salten sense parar».
El mico va saltar alt, després més a poc a poc,
va badallar una miqueta... ja estava cansat.
«Salto quan és de dia, corro sense pensar,
però arriba la nit i m'agrada descansar».
La Leo va somriure i va exclamar:
«Doncs... continuaré buscant, no em penso aturar!».
L'herba brillava amb la llum del capvespre.
«Lleons!», va dir el Leo content.
«Rugiu i correu i jugueu sense parar,
tot el dia lluitant, sense descansar!».
El lleó petit es va estirar en sospirar
i es va ajeure a poc a poc, llest per somiar.
«Em faig fort dormint relaxadet,
al costat de la meva família, segur i calentet».
El Leo va murmurar: «Bé... potser sí,
però segur que hi ha algú amb energia per aquí».
L'herba brillava amb la llum del capvespre.
«Lleons!», va dir la Leo contenta.
«Rugiu i correu i jugueu sense parar,
tot el dia lluitant, sense descansar!».
El lleó petit es va estirar en sospirar
i es va ajeure a poc a poc, llest per somiar.
«Em faig fort dormint relaxadet,
al costat de la meva família, segur i calentet».
La Leo va murmurar: «Bé... potser sí,
però segur que hi ha algú amb energia per aquí».
El Leo va veure la girafa i li va preguntar:
«Hola, Girafa, em deixes pujar i anem a passejar?».
La girafa va somriure i va dir:
«De dia passejo, de nit descanso,
m'estiro una miqueta i al son em llenço».
El Leo va assentir i va respondre:
«D'acord, miraré altres llocs i... ja tornaré.
T'ho prometo de debò, sense mentir ni discutir,
no tinc gens de son, així que vaig a seguir!».
La Leo va veure la girafa i li va preguntar:
«Hola, Girafa, em deixes pujar i anem a passejar?».
La girafa va somriure i va dir:
«De dia passejo, de nit descanso,
m'estiro una miqueta i al son em llenço».
La Leo va assentir i va respondre:
«D'acord, miraré altres llocs i... ja tornaré.
T'ho prometo de debò, sense mentir ni discutir,
no tinc gens de son, així que vaig a seguir!».
«El bosc és ple de vida!», va exclamar en entrar,
«segur que aquí algú voldrà jugar!».
El Leo va trobar un cérvol
estirat sota un arbre.
«És veritat que m'agrada córrer i saltar»,
va dir el cérvol amb un somriure amable,
«però la lluna ja brilla
i ara és hora de reposar».
«El bosc és ple de vida!», va exclamar en entrar,
«segur que aquí algú voldrà jugar!».
La Leo va trobar un cérvol
estirat sota un arbre.
«És veritat que m'agrada córrer i saltar»,
va dir el cérvol amb un somriure amable,
«però la lluna ja brilla
i ara és hora de reposar».
«Aniré a la selva!»,
va dir el Leo feliç,
«segur que hi trobaré algun amic sense son!».
L'aire era càlid i feia olor de flor,
les fulles dansaven plenes de color.
Un elefant es gronxava de costat a costat.
«Ets enorme», va dir. «Tu no deus estar cansat!».
L'elefant va riure: «De nit m'encanta dutxar-me,
i després dormo de debò».
«Aniré a la selva!»,
va dir la Leo feliç,
«segur que hi trobaré algun amic sense son!».
L'aire era càlid i feia olor de flor,
les fulles dansaven plenes de color.
Un elefant es gronxava de costat a costat.
«Ets enorme», va dir. «Tu no deus estar cansat!».
L'elefant va riure: «De nit m'encanta dutxar-me,
i després dormo de debò».
Sota les estrelles d'una nit serena,
va veure petjades dibuixades a l'arena.
«Un cangur!», va dir el Leo.
«Tu saltes i jugues sense parar!
Segur que no tens ganes de descansar».
Dins de la bossa del cangur, calent i arraulit,
un petit canguret dormia tota la nit.
«Dormir ens ajuda a créixer, grans i petits,
i demà ens llevarem contents i eixerits».
Sota les estrelles d'una nit serena,
va veure petjades dibuixades a l'arena.
«Un cangur!», va dir la Leo.
«Tu saltes i jugues sense parar!
Segur que no tens ganes de descansar».
Dins de la bossa del cangur, calent i arraulit,
un petit canguret dormia tota la nit.
«Dormir ens ajuda a créixer, grans i petits,
i demà ens llevarem contents i eixerits».
Dalt de tot, l'ós mandrós gairebé no es movia,
estava tranquil i ple de calma i d'harmonia.
«Anar lent és meravellós», va respondre el mandrós,
«no hi ha res a perseguir, perquè és hora de dormir».
«Tu no et mous!», el Leo va protestar.
«És veritat», va dir el mandrós. «És que m'agrada molt descansar».
Dalt de tot, l'ós mandrós gairebé no es movia,
estava tranquil i ple de calma i d'harmonia.
«Anar lent és meravellós», va respondre el mandrós,
«no hi ha res a perseguir, perquè és hora de dormir».
«Tu no et mous!», la Leo va protestar.
«És veritat», va dir el mandrós. «És que m'agrada molt descansar».
L'oceà brillava, fosc i en calma,
i el Leo s'hi va acostar amb tota l'ànima.
«Els dofins jugueu tot el dia», va dir content.
«Segur que no pareu de nedar!».
Un dofí va treure el cap a poc a poc, sense pressa.
«Descanso mentre nedo», va dir amb un somriure.
«Fins i tot a l'aigua descansen!», va murmurar el Leo.
L'oceà brillava, fosc i en calma,
i la Leo s'hi va acostar amb tota l'ànima.
«Els dofins jugueu tot el dia», va dir contenta.
«Segur que no pareu de nedar!».
Un dofí va treure el cap a poc a poc, sense pressa.
«Descanso mentre nedo», va dir amb un somriure.
«Fins i tot a l'aigua descansen!», va murmurar la Leo.
La neu queia suau i lleugera,
cobrint de blanc la terra sencera.
Un ós polar dormia estiradet,
ben calentó, sense passar fred.
«Tu també?», va xiuxiuejar el Leo.
L'ós va respirar fondo i va dir:
«Els dies són llargs i les nits curtes.
És hora de dormir, perquè demà toca seguir».
La neu queia suau i lleugera,
cobrint de blanc la terra sencera.
Un ós polar dormia estiradet,
ben calentó, sense passar fred.
«Tu també?», va xiuxiuejar la Leo.
L'ós va respirar fondo i va dir:
«Els dies són llargs i les nits curtes.
És hora de dormir, perquè demà toca seguir».
Els pingüins s'aplegaven junts,
com si fossin tots bons veïns.
«Dormir és millor quan som a prop,
la nit cau de cop, i nosaltres ja sabem
quin és el nostre lloc».
«Ningú es queda despert», el Leo va confessar.
«Tots saben que ja és hora de descansar».
Els pingüins s'aplegaven junts,
com si fossin tots bons veïns.
«Dormir és millor quan som a prop,
la nit cau de cop, i nosaltres ja sabem
quin és el nostre lloc».
«Ningú es queda despert», la Leo va confessar.
«Tots saben que ja és hora de descansar».
El Leo va abraçar el seu mango estimat,
i de cop i volta es va sentir relaxat.
«Potser jugar pot esperar»,
va murmurar.
El portal els va portar cap a l'habitació.
Sembla la fi d'aquesta exploració.
La Leo va abraçar el seu mango estimat,
i de cop i volta es va sentir relaxada.
«Potser jugar pot esperar»,
va murmurar.
El portal els va portar cap a l'habitació.
Sembla la fi d'aquesta exploració.
La porta es va tancar, la nit va ser calmada,
el llit era ben càlid, i la son ja pesava.
«Fins i tot els animals se'n van a dormir,
això els ajuda a créixer i a seguir».
El mango, ben a prop, li va fer una abraçada,
i la nit va caure, dolça i reposada.
La son va arribar,
i el Leo els ulls va aclucar.
Bona nit!
La porta es va tancar, la nit va ser calmada,
el llit era ben càlid, i la son ja pesava.
«Fins i tot els animals se'n van a dormir,
això els ajuda a créixer i a seguir».
El mango, ben a prop, li va fer una abraçada,
i la nit va caure, dolça i reposada.
La son va arribar,
i la Leo els ulls va aclucar.
Bona nit!
Conte escrit per Mónica i Ricard
El llibre de veritat
Passa les pàgines com si el tinguessis a les mans. Al teu, qui surt a cada escena és la teva criatura.
T'imagines la teva criatura a cada pàgina?
Crea el teu conte personalitzatDes de €15,00 4,7/5 · 29 opinions«No tinc son», va dir el Leo ple d'energia, amb ganes de joc de nit i de dia. La seva habitació brillava, no volia parar, encara quedaven jocs per imaginar.
Va abraçar el seu mango, suau i calentó: «Vull seguir jugant una mica més, que m'ho passo millor!».
En abraçar-lo, el peluix va començar a brillar, i un portal màgic el va fer saltar. «Buscaré un animal», va dir el Leo amb emoció, «un que no dormi en tota la nit. Segur que el trobo, quina il·lusió!».
«Un mico!», va dir el Leo en passar. «Els micos no dormen, salten sense parar». El mico va saltar alt, després més a poc a poc, i va badallar una miqueta: ja estava cansat.
«Salto quan és de dia, corro sense pensar, però arriba la nit i m'agrada descansar». El Leo va somriure i va exclamar: «Doncs continuaré buscant, no em penso aturar!».
L'herba brillava amb la llum del capvespre. «Lleons!», va dir el Leo content. El lleó petit es va estirar en sospirar i es va ajeure a poc a poc, llest per somiar: «Em faig fort dormint relaxadet, al costat de la meva família, segur i calentet».
La neu queia suau i lleugera, cobrint de blanc la terra sencera. Un ós polar dormia estiradet, ben calentó, sense passar fred.
L'ós va veure el Leo i va dir: «Els dies són llargs i les nits curtes. És hora de dormir, perquè demà toca seguir».
El Leo va abraçar el seu mango estimat, i de cop i volta es va sentir relaxat. «Potser jugar pot esperar», va murmurar.
«Fins i tot els animals se'n van a dormir, això els ajuda a créixer i a seguir». La son va arribar, i el Leo els ulls va aclucar. Bona nit!
«No tinc son», va dir la Leo plena d'energia, amb ganes de joc de nit i de dia. La seva habitació brillava, no volia parar, encara quedaven jocs per imaginar.
Va abraçar el seu mango, suau i calentó: «Vull seguir jugant una mica més, que m'ho passo millor!».
En abraçar-lo, el peluix va començar a brillar, i un portal màgic el va fer saltar. «Buscaré un animal», va dir la Leo amb emoció, «un que no dormi en tota la nit. Segur que el trobo, quina il·lusió!».
«Un mico!», va dir la Leo en passar. «Els micos no dormen, salten sense parar». El mico va saltar alt, després més a poc a poc, i va badallar una miqueta: ja estava cansat.
«Salto quan és de dia, corro sense pensar, però arriba la nit i m'agrada descansar». La Leo va somriure i va exclamar: «Doncs continuaré buscant, no em penso aturar!».
L'herba brillava amb la llum del capvespre. «Lleons!», va dir la Leo contenta. El lleó petit es va estirar en sospirar i es va ajeure a poc a poc, llest per somiar: «Em faig fort dormint relaxadet, al costat de la meva família, segur i calentet».
La neu queia suau i lleugera, cobrint de blanc la terra sencera. Un ós polar dormia estiradet, ben calentó, sense passar fred.
L'ós va veure la Leo i va dir: «Els dies són llargs i les nits curtes. És hora de dormir, perquè demà toca seguir».
La Leo va abraçar el seu mango estimat, i de cop i volta es va sentir relaxada. «Potser jugar pot esperar», va murmurar.
«Fins i tot els animals se'n van a dormir, això els ajuda a créixer i a seguir». La son va arribar, i la Leo els ulls va aclucar. Bona nit!
0-2 anys
El núvol que tenia sonLa Nuba, un núvol petit i suau, té son i dona la bona nit a les flors, als peixos, a un nadó i a la Lluna abans d'adormir-se. Un conte... 2 min
0-2 anys
En Tito, el conillet de la bona nitEn Tito, un conillet petit, no troba la seva pastanaga de peluix a l'hora d'anar a dormir. Amb la mama Conilla la busca per tot el cau fins que apareix.... 2 min
4-8 anys
El regal de Nadal que no venia en una capsaClara té una llista de regals molt llarga, fins que coneix un nen que mira un tren de fusta en un aparador i decideix compartir una cosa molt especial. Un... 5 min
3-7 anys
El Nadal dels animals del boscL'esquirol, el conill, la guineu i l'eriçó no es posen d'acord per decorar el gran avet, fins que descobreixen una família de talps sense llar i decideixen ajudar-la entre tots.... 5 min
4-8 anys
El nen que va veure el Pare Noel per la xemeneiaMateo decideix quedar-se despert la Nit de Nadal per veure el Pare Noel. A mitjanit el descobreix sortint de la xemeneia i tastant les seves galetes, i tenen una conversa... 5 min
3-7 anys
El ren del Pare Noel que es va perdre a la neuEn Nico és un ren jove que vol volar més ràpid que ningú. En un vol d'entrenament se separa del grup i es perd al bosc nevat, on un ocellet... 5 min
Ja el pots descarregar. També te l'hem enviat per correu perquè el tinguis a mà.
Descarregar el quadern (PDF)
