A la teva criatura li costa apagar el llum? Al Nico també, fins que una cuca de llum que es diu Lumi es posa a la seva finestra i junts surten a vigilar el bosc. El mussol Bruno, la granota Rita, les estrelles i la lluna els ensenyen que la nit també ens cuida. Un conte per anar a dormir de Tiny Mango, per a infants de 2 a 5 anys.
Es llegeix en uns 10 minuts. Si avui aneu amb pressa, teniu la versió de 2 minuts al final.
En una caseta, al final d'un camí de pedres, just on comença el bosc, vivia el Nico.
El Nico tenia a la tauleta de nit un llum en forma de lluna, i cada nit, quan la mama li feia l'últim petó, demanava el mateix: «El deixem encès una mica més?».
No és que tingués por. Bé, només una mica. Quan el llum s'apagava, l'armari semblava més gran, les cortines es movien soles i la casa feia sorolls que de dia no feia.
Aquella nit, la mama va apagar el llum, el va tapar fins al nas i va xiuxiuejar: «Bona nit, Nico. Tot està tranquil».
El Nico es va quedar molt quiet, amb els ulls oberts de bat a bat. I aleshores, a l'altra banda de la finestra, alguna cosa va fer: dring, dring, dring.
En una caseta, al final d'un camí de pedres, just on comença el bosc, vivia la Nico.
La Nico tenia a la tauleta de nit un llum en forma de lluna, i cada nit, quan la mama li feia l'últim petó, demanava el mateix: «El deixem encès una mica més?».
No és que tingués por. Bé, només una mica. Quan el llum s'apagava, l'armari semblava més gran, les cortines es movien soles i la casa feia sorolls que de dia no feia.
Aquella nit, la mama va apagar el llum, la va tapar fins al nas i va xiuxiuejar: «Bona nit, Nico. Tot està tranquil».
La Nico es va quedar molt quieta, amb els ulls oberts de bat a bat. I aleshores, a l'altra banda de la finestra, alguna cosa va fer: dring, dring, dring.
Era una llumeta groga, de la mida d'un cigró, que s'encenia i s'apagava enganxada al vidre.
El Nico s'hi va acostar de puntetes. Era una cuca de llum petitona, amb les ales transparents i una cara molt seriosa.
«Hola», va dir la cuca de llum. «Em dic Lumi. Tu tampoc no dorms?».
«És que, quan apago el llum, no sé què passa a la meva habitació», va contestar el Nico.
«A mi em passa igual!», va dir la Lumi, i la seva llum es va tornar taronja com una mandarina, de tan contenta que estava de no ser l'única. «La mama diu que és hora d'apagar la meva llum. Però, si l'apago, qui cuidarà el bosc?».
La Lumi tenia la llum més curiosa del món: groga com una llimona quan estava contenta, taronja quan reia i, quan alguna cosa li feia una mica de por, feia dring, dring, dring.
Era una llumeta groga, de la mida d'un cigró, que s'encenia i s'apagava enganxada al vidre.
La Nico s'hi va acostar de puntetes. Era una cuca de llum petitona, amb les ales transparents i una cara molt seriosa.
«Hola», va dir la cuca de llum. «Em dic Lumi. Tu tampoc no dorms?».
«És que, quan apago el llum, no sé què passa a la meva habitació», va contestar la Nico.
«A mi em passa igual!», va dir la Lumi, i la seva llum es va tornar taronja com una mandarina, de tan contenta que estava de no ser l'única. «La mama diu que és hora d'apagar la meva llum. Però, si l'apago, qui cuidarà el bosc?».
La Lumi tenia la llum més curiosa del món: groga com una llimona quan estava contenta, taronja quan reia i, quan alguna cosa li feia una mica de por, feia dring, dring, dring.
«Vine amb mi», va dir la Lumi. «Anem a vigilar el bosc. Si passa alguna cosa, almenys serem dos».
La Lumi li va tocar la punta del nas amb la seva llum. Va ser com unes pessigolles daurades. De sobte, el Nico era tan petit com ella, tenia dues ales primetes a l'esquena del pijama i podia surar.
Van sortir per una escletxa de la finestra, zum, zum, zum, i el jardí els va semblar enorme: els brins d'herba eren arbres, i una gota de rosada, un llac.
«Ho veus?», va dir la Lumi. «Des d'aquí, la nit no fa tanta por».
«Vine amb mi», va dir la Lumi. «Anem a vigilar el bosc. Si passa alguna cosa, almenys serem dos».
La Lumi li va tocar la punta del nas amb la seva llum. Va ser com unes pessigolles daurades. De sobte, la Nico era tan petita com ella, tenia dues ales primetes a l'esquena del pijama i podia surar.
Van sortir per una escletxa de la finestra, zum, zum, zum, i el jardí els va semblar enorme: els brins d'herba eren arbres, i una gota de rosada, un llac.
«Ho veus?», va dir la Lumi. «Des d'aquí, la nit no fa tanta por».
Van volar fins a la branca més alta del roure vell, on vivia el mussol Bruno, amb els ulls rodons com dues monedes.
«Què feu desperts tan tard?», va preguntar el Bruno, girant el cap gairebé del tot.
«Cuidem el bosc», va dir la Lumi molt seriosa.
«I la meva habitació», va afegir el Nico.
El Bruno va somriure. «Jo vigilo els camins tota la nit. És la meva feina. Des d'aquí veig el riu, el pont i fins i tot la finestra de casa teva».
Després va abaixar la veu, com qui canta una cançó de bressol: «Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Van volar fins a la branca més alta del roure vell, on vivia el mussol Bruno, amb els ulls rodons com dues monedes.
«Què feu despertes tan tard?», va preguntar el Bruno, girant el cap gairebé del tot.
«Cuidem el bosc», va dir la Lumi molt seriosa.
«I la meva habitació», va afegir la Nico.
El Bruno va somriure. «Jo vigilo els camins tota la nit. És la meva feina. Des d'aquí veig el riu, el pont i fins i tot la finestra de casa teva».
Després va abaixar la veu, com qui canta una cançó de bressol: «Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Però la Lumi no volia dormir, i el Nico tampoc. Van volar fins a l'estany, on la granota Rita cantava damunt d'una fulla de nenúfar.
«Rauc, rauc. Vosaltres per aquí tan tard?», va dir la Rita.
«Cuidem el bosc», va repetir la Lumi, amb un badall petitó.
«Doncs jo canto perquè el bosc dormi tranquil», va dir la Rita. «La meva cançó diu a cada animal que pot tancar els ulls, que no passarà res de dolent».
I va cantar, rauc, rauc, molt fluixet, mentre l'aigua feia cercles al seu voltant. Al Nico se li va escapar un badall, i es va tapar la boca perquè ningú no el veiés.
«Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Però la Lumi no volia dormir, i la Nico tampoc. Van volar fins a l'estany, on la granota Rita cantava damunt d'una fulla de nenúfar.
«Rauc, rauc. Vosaltres per aquí tan tard?», va dir la Rita.
«Cuidem el bosc», va repetir la Lumi, amb un badall petitó.
«Doncs jo canto perquè el bosc dormi tranquil», va dir la Rita. «La meva cançó diu a cada animal que pot tancar els ulls, que no passarà res de dolent».
I va cantar, rauc, rauc, molt fluixet, mentre l'aigua feia cercles al seu voltant. A la Nico se li va escapar un badall, i es va tapar la boca perquè ningú no la veiés.
«Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Van continuar volant, una mica més a poc a poc.
Van passar pel costat del cau dels conills, que roncaven fets una bola. Van passar pel costat del niu dels pardals, que dormien ala amb ala. Fins i tot l'eriçó dormia, cargolat sota una fulla, amb un ronc tan petit que semblava un sospir.
«Que estrany», va xiuxiuejar el Nico. «De nit el bosc és fosc, però no fa por. Està... tranquil».
«És que la foscor no és un lloc buit», va dir la Lumi. «És el lloc on tothom descansa».
Just aleshores va cruixir una branca, crac, i la llum de la Lumi va fer dring, dring, dring. El Nico li va donar la mà, que era gairebé tan petita com un gra d'arròs.
«Jo també tinc una mica de por de vegades», li va dir. «Però, si som junts, passa abans».
Només era una pinya que havia caigut del pi. Tots dos van riure, i la llum de la Lumi va tornar a ser taronja.
Van continuar volant, una mica més a poc a poc.
Van passar pel costat del cau dels conills, que roncaven fets una bola. Van passar pel costat del niu dels pardals, que dormien ala amb ala. Fins i tot l'eriçó dormia, cargolat sota una fulla, amb un ronc tan petit que semblava un sospir.
«Que estrany», va xiuxiuejar la Nico. «De nit el bosc és fosc, però no fa por. Està... tranquil».
«És que la foscor no és un lloc buit», va dir la Lumi. «És el lloc on tothom descansa».
Just aleshores va cruixir una branca, crac, i la llum de la Lumi va fer dring, dring, dring. La Nico li va donar la mà, que era gairebé tan petita com un gra d'arròs.
«Jo també tinc una mica de por de vegades», li va dir. «Però, si som junts, passa abans».
Només era una pinya que havia caigut del pi. Tots dos van riure, i la llum de la Lumi va tornar a ser taronja.
La Lumi i el Nico es van posar dalt d'un turó, on no hi havia arbres, i van mirar amunt.
El cel era ple de llums. Centenars. Milers. Més llums de les que el Nico podia comptar, tot i que ho va intentar fins a quaranta-set.
«Qui sou?», va xiuxiuejar la Lumi.
I les estrelles van respondre amb una veu suau com una manta: «Som les llums de la nit. Quan tu apagues la teva, nosaltres encenem les nostres. Així el bosc mai no es queda a les fosques».
La Lumi va obrir molt els ulls. Al bosc no li faltaria mai llum! Ni tan sols mentre ella dormia.
La Lumi i la Nico es van posar dalt d'un turó, on no hi havia arbres, i van mirar amunt.
El cel era ple de llums. Centenars. Milers. Més llums de les que la Nico podia comptar, tot i que ho va intentar fins a quaranta-set.
«Qui sou?», va xiuxiuejar la Lumi.
I les estrelles van respondre amb una veu suau com una manta: «Som les llums de la nit. Quan tu apagues la teva, nosaltres encenem les nostres. Així el bosc mai no es queda a les fosques».
La Lumi va obrir molt els ulls. Al bosc no li faltaria mai llum! Ni tan sols mentre ella dormia.
Darrere el turó va treure el cap la lluna, rodona i blanca, i la seva llum ho va cobrir tot com un llençol acabat de rentar.
«I la meva habitació?», va preguntar el Nico. «Qui la cuida quan jo tanco els ulls?».
La lluna va somriure. «Jo trec el cap per totes les finestres, Nico. També per la teva. Cada nit deixo una mica de llum a terra, al costat del teu llit. No l'has vista mai?».
El Nico va pensar en la ratlla platejada que de vegades apareixia al costat de les seves sabatilles. Era la lluna! Sempre havia estat allà.
«I a l'habitació del costat», va afegir la lluna, «hi dormen els que més t'estimen. No hi ha millor vigilància que aquesta».
Darrere el turó va treure el cap la lluna, rodona i blanca, i la seva llum ho va cobrir tot com un llençol acabat de rentar.
«I la meva habitació?», va preguntar la Nico. «Qui la cuida quan jo tanco els ulls?».
La lluna va somriure. «Jo trec el cap per totes les finestres, Nico. També per la teva. Cada nit deixo una mica de llum a terra, al costat del teu llit. No l'has vista mai?».
La Nico va pensar en la ratlla platejada que de vegades apareixia al costat de les seves sabatilles. Era la lluna! Sempre havia estat allà.
«I a l'habitació del costat», va afegir la lluna, «hi dormen els que més t'estimen. No hi ha millor vigilància que aquesta».
Van tornar a poc a poc, a poc a poc. A la finestra, la Lumi li va tornar a tocar el nas i, amb unes pessigolles daurades, el Nico va recuperar la seva mida, calentó dins del llit.
A baix, a l'herba, la mama cuca de llum esperava la Lumi amb els braços oberts.
«Ja heu cuidat el bosc?», li va preguntar.
«Ara el cuiden les estrelles», va dir la Lumi. «I el Bruno. I la Rita. I la lluna».
El Nico es va arraulir sota la manta. Ja no mirava l'armari ni les cortines: mirava la ratlla platejada de terra.
«Bona nit, Lumi», va xiuxiuejar.
«Bona nit, Nico».
I la llum de la Lumi es va anar fent petitona a l'altra banda del vidre: groga, taronja, un puntet... i es va apagar. El Nico va tancar els ulls, tranquil, perquè ara sabia que la nit també ens cuida.
I si alguna nit a tu et costa dormir, treu el cap per la finestra. Segur que hi ha una estrella que brilla només per a tu.
Fi.
Van tornar a poc a poc, a poc a poc. A la finestra, la Lumi li va tornar a tocar el nas i, amb unes pessigolles daurades, la Nico va recuperar la seva mida, calentona dins del llit.
A baix, a l'herba, la mama cuca de llum esperava la Lumi amb els braços oberts.
«Ja heu cuidat el bosc?», li va preguntar.
«Ara el cuiden les estrelles», va dir la Lumi. «I el Bruno. I la Rita. I la lluna».
La Nico es va arraulir sota la manta. Ja no mirava l'armari ni les cortines: mirava la ratlla platejada de terra.
«Bona nit, Lumi», va xiuxiuejar.
«Bona nit, Nico».
I la llum de la Lumi es va anar fent petitona a l'altra banda del vidre: groga, taronja, un puntet... i es va apagar. La Nico va tancar els ulls, tranquil·la, perquè ara sabia que la nit també ens cuida.
I si alguna nit a tu et costa dormir, treu el cap per la finestra. Segur que hi ha una estrella que brilla només per a tu.
Fi.
Conte escrit per Mónica i Ricard
Converteix la teva criatura en la protagonista del seu propi conte per dormir, amb la seva cara i el seu nom a cada pàgina.
Des de €15,00
4,7/5 · 29 opinions Crear el seu conteEl Nico no volia apagar el llum: a les fosques, la seva habitació feia una mica de por. Aquella nit, una cuca de llum que es deia Lumi es va posar a la seva finestra. Ella tampoc no volia dormir: si apagava la seva llum, qui cuidaria el bosc?
La Lumi li va tocar el nas amb la seva llum i el Nico es va tornar tan petit com ella. Junts van sortir a vigilar. El mussol Bruno els va explicar que ell cuidava els camins tota la nit, i la granota Rita, que la seva cançó ajudava el bosc a dormir. «Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Van veure els conills, els pardals i l'eriçó, tots adormits, i el Nico va descobrir que la foscor no és un lloc buit, sinó el lloc on tothom descansa. Dalt d'un turó, les estrelles els van explicar el seu secret: quan una llum s'apaga, elles encenen les seves. I la lluna li va dir al Nico que cada nit treu el cap per la seva finestra.
De tornada a casa, la llum de la Lumi es va apagar a poc a poc, i el Nico va tancar els ulls, tranquil, perquè ara sabia que la nit també ens cuida.
Fi.
La Nico no volia apagar el llum: a les fosques, la seva habitació feia una mica de por. Aquella nit, una cuca de llum que es deia Lumi es va posar a la seva finestra. Ella tampoc no volia dormir: si apagava la seva llum, qui cuidaria el bosc?
La Lumi li va tocar el nas amb la seva llum i la Nico es va tornar tan petita com ella. Junts van sortir a vigilar. El mussol Bruno els va explicar que ell cuidava els camins tota la nit, i la granota Rita, que la seva cançó ajudava el bosc a dormir. «Dorm, Lumi, dorm. Dorm, Nico, dorm. Que el bosc està ben cuidat».
Van veure els conills, els pardals i l'eriçó, tots adormits, i la Nico va descobrir que la foscor no és un lloc buit, sinó el lloc on tothom descansa. Dalt d'un turó, les estrelles els van explicar el seu secret: quan una llum s'apaga, elles encenen les seves. I la lluna li va dir a la Nico que cada nit treu el cap per la seva finestra.
De tornada a casa, la llum de la Lumi es va apagar a poc a poc, i la Nico va tancar els ulls, tranquil·la, perquè ara sabia que la nit també ens cuida.
Fi.
0-2 anys
El núvol que tenia sonLa Nuba, un núvol petit i suau, té son i dona la bona nit a les flors, als peixos, a un nadó i a la Lluna abans d'adormir-se. Un conte... 2 min
0-2 anys
En Tito, el conillet de la bona nitEn Tito, un conillet petit, no troba la seva pastanaga de peluix a l'hora d'anar a dormir. Amb la mama Conilla la busca per tot el cau fins que apareix.... 2 min
4-8 anys
El regal de Nadal que no venia en una capsaClara té una llista de regals molt llarga, fins que coneix un nen que mira un tren de fusta en un aparador i decideix compartir una cosa molt especial. Un... 5 min
3-7 anys
El Nadal dels animals del boscL'esquirol, el conill, la guineu i l'eriçó no es posen d'acord per decorar el gran avet, fins que descobreixen una família de talps sense llar i decideixen ajudar-la entre tots.... 5 min
4-8 anys
El nen que va veure el Pare Noel per la xemeneiaMateo decideix quedar-se despert la Nit de Nadal per veure el Pare Noel. A mitjanit el descobreix sortint de la xemeneia i tastant les seves galetes, i tenen una conversa... 5 min
3-7 anys
El ren del Pare Noel que es va perdre a la neuEn Nico és un ren jove que vol volar més ràpid que ningú. En un vol d'entrenament se separa del grup i es perd al bosc nevat, on un ocellet... 5 min
Ja el pots descarregar. També te l'hem enviat per correu perquè el tinguis a mà.
Descarregar el quadern (PDF)
