A la teva criatura li costa adormir-se perquè no para de donar voltes a tot? Al Hugo li passa el mateix, fins que la tercera ovella que compta s'atura a la seva finestra. Es diu Pía i porta un pot buit per guardar pensaments. Un conte per relaxar-se abans de dormir de Tiny Mango, per a infants de 4 a 7 anys, amb una respiració senzilla que podeu fer junts.
Es llegeix en uns 8 minuts. Si avui aneu amb pressa, teniu la versió de 2 minuts al final.
El Hugo feia una bona estona que tenia els ulls oberts.
Es va girar cap a la dreta. Es va girar cap a l'esquerra. El coixí ja estava calent pels dos costats.
No és que no tingués son. És que tenia el cap ple. L'endemà era l'excursió a la granja escola, i si plovia? Aquella tarda s'havia enfadat amb el Marcos per la cera vermella. I a l'escala sonava un soroll estrany, toc, toc, que de dia no sonava.
Els pensaments donaven voltes i més voltes, com la roba dins la rentadora.
«Papa», va cridar el Hugo, «no em puc adormir».
El papa va treure el cap per la porta. «Prova de comptar ovelles», li va dir, i li va fer un petó als cabells.
La Hugo feia una bona estona que tenia els ulls oberts.
Es va girar cap a la dreta. Es va girar cap a l'esquerra. El coixí ja estava calent pels dos costats.
No és que no tingués son. És que tenia el cap ple. L'endemà era l'excursió a la granja escola, i si plovia? Aquella tarda s'havia enfadat amb el Marcos per la cera vermella. I a l'escala sonava un soroll estrany, toc, toc, que de dia no sonava.
Els pensaments donaven voltes i més voltes, com la roba dins la rentadora.
«Papa», va cridar la Hugo, «no em puc adormir».
El papa va treure el cap per la porta. «Prova de comptar ovelles», li va dir, i li va fer un petó als cabells.
El Hugo va tancar els ulls i va començar a comptar.
Una ovella va saltar la tanca. Dues ovelles van saltar la tanca. La tercera ovella va córrer, va agafar embranzida… i en lloc de saltar, es va aturar a l'ampit de la finestra.
Era petita, de llana grisa i esponjosa, com un núvol que encara no ha decidit si ploure. Portava penjat al coll un pot de vidre buit.
«M'has cridat?», va preguntar.
El Hugo es va asseure al llit, ben despert. «Comptava ovelles».
«Ja ho sé. Em dic Pía», va dir l'ovella. «I t'explicaré un secret: comptar ovelles no serveix de res si el cap és ple. Primer cal fer lloc».
La Hugo va tancar els ulls i va començar a comptar.
Una ovella va saltar la tanca. Dues ovelles van saltar la tanca. La tercera ovella va córrer, va agafar embranzida… i en lloc de saltar, es va aturar a l'ampit de la finestra.
Era petita, de llana grisa i esponjosa, com un núvol que encara no ha decidit si ploure. Portava penjat al coll un pot de vidre buit.
«M'has cridat?», va preguntar.
La Hugo es va asseure al llit, ben desperta. «Comptava ovelles».
«Ja ho sé. Em dic Pía», va dir l'ovella. «I t'explicaré un secret: comptar ovelles no serveix de res si el cap és ple. Primer cal fer lloc».
La Pía va baixar de la finestra d'un salt suau, plof, sobre el cobrellit, i va descargolar la tapa del pot.
«Aquí dins guardo pensaments», va explicar. «Només per una nit. Tu me'n dius un en veu alta i jo el guardo».
El Hugo va mirar el pot. Era tan buit que es veia la lluna a través del vidre.
«Qualsevol pensament?».
«Qualsevol. Els que fan pessigolles, els que punxen i els que fan una mica de por. Comença pel que faci més soroll».
La Pía va baixar de la finestra d'un salt suau, plof, sobre el cobrellit, i va descargolar la tapa del pot.
«Aquí dins guardo pensaments», va explicar. «Només per una nit. Tu me'n dius un en veu alta i jo el guardo».
La Hugo va mirar el pot. Era tan buit que es veia la lluna a través del vidre.
«Qualsevol pensament?».
«Qualsevol. Els que fan pessigolles, els que punxen i els que fan una mica de por. Comença pel que faci més soroll».
«L'excursió de demà», va dir el Hugo. «En tinc moltes ganes, però i si plou?».
En dir-ho, una llumeta groga li va sortir del cap fent saltirons, com un grill, i es va ficar al pot: tin.
«M'he enfadat amb el Marcos per la cera vermella». Una llum vermella, petita i rondinaire, va sortir a poc a poc i es va ficar al pot: tin.
«I a l'escala fa toc, toc». Una llum morada i tremolosa va dubtar un moment… i també hi va entrar: tin.
Amb cada pensament que sortia, el cap del Hugo pesava una mica menys. Com una motxilla quan li vas traient els llibres.
«L'excursió de demà», va dir la Hugo. «En tinc moltes ganes, però i si plou?».
En dir-ho, una llumeta groga li va sortir del cap fent saltirons, com un grill, i es va ficar al pot: tin.
«M'he enfadat amb el Marcos per la cera vermella». Una llum vermella, petita i rondinaire, va sortir a poc a poc i es va ficar al pot: tin.
«I a l'escala fa toc, toc». Una llum morada i tremolosa va dubtar un moment… i també hi va entrar: tin.
Amb cada pensament que sortia, el cap de la Hugo pesava una mica menys. Com una motxilla quan li vas traient els llibres.
«I si s'escapen?», va preguntar el Hugo.
«Per això hi ha la tapa». La Pía la va cargolar: clic.
A dins, les llums es movien a poc a poc, com peixos en una peixera. La Pía va deixar el pot a la prestatgeria, entre el dinosaure verd i el conte dels pirates.
«Aquesta nit els vigilo jo», va dir. «Demà, si vols, els treus. Ja ho veuràs: al matí, molts pensaments s'han fet petits».
«I si s'escapen?», va preguntar la Hugo.
«Per això hi ha la tapa». La Pía la va cargolar: clic.
A dins, les llums es movien a poc a poc, com peixos en una peixera. La Pía va deixar el pot a la prestatgeria, entre el dinosaure verd i el conte dels pirates.
«Aquesta nit els vigilo jo», va dir. «Demà, si vols, els treus. Ja ho veuràs: al matí, molts pensaments s'han fet petits».
«Ara ve el millor», va dir la Pía. «Estira't i posa les mans a la panxa».
El Hugo es va estirar. La Pía es va estirar al seu costat, amb les potes sobre la seva panxa de llana.
«Agafa aire pel nas, a poc a poc, mentre compto: un, dos, tres, quatre. Notes com s'infla el globus?».
La panxa del Hugo va pujar, rodona, com un globus.
«I ara deixa anar l'aire per la boca, a poc a poc, com si bufessis una espelma sense apagar-la».
La panxa va baixar.
Ho van fer tres vegades. A la tercera, els braços del Hugo pesaven com sacs de sorra, i la llana de la Pía s'havia tornat el doble d'esponjosa.
«Ara ve el millor», va dir la Pía. «Estira't i posa les mans a la panxa».
La Hugo es va estirar. La Pía es va estirar al seu costat, amb les potes sobre la seva panxa de llana.
«Agafa aire pel nas, a poc a poc, mentre compto: un, dos, tres, quatre. Notes com s'infla el globus?».
La panxa de la Hugo va pujar, rodona, com un globus.
«I ara deixa anar l'aire per la boca, a poc a poc, com si bufessis una espelma sense apagar-la».
La panxa va baixar.
Ho van fer tres vegades. A la tercera, els braços de la Hugo pesaven com sacs de sorra, i la llana de la Pía s'havia tornat el doble d'esponjosa.
La Pía es va arraulir als peus del llit. La seva llana era calentona, com un jersei acabat de treure de l'assecadora.
«T'explicaré coses tranquil·les», va xiuxiuejar. «La neu caient sense fer soroll. El pa dins del forn. El mar quan està quiet. Un gat adormit al sol».
El Hugo va intentar pensar en totes, però només va arribar fins al gat.
Els ulls se li van tancar. Primer un. Després l'altre.
«Bona nit, Hugo», va dir la Pía, fluixet. «Ara sí que hi ha lloc per als somnis».
La Pía es va arraulir als peus del llit. La seva llana era calentona, com un jersei acabat de treure de l'assecadora.
«T'explicaré coses tranquil·les», va xiuxiuejar. «La neu caient sense fer soroll. El pa dins del forn. El mar quan està quiet. Un gat adormit al sol».
La Hugo va intentar pensar en totes, però només va arribar fins al gat.
Els ulls se li van tancar. Primer un. Després l'altre.
«Bona nit, Hugo», va dir la Pía, fluixet. «Ara sí que hi ha lloc per als somnis».
Quan el Hugo es va despertar, el sol entrava per la finestra i la Pía ja no hi era. Però el pot continuava a la prestatgeria, i les llums de dins eren tan petites que gairebé no es veien.
El Hugo va descargolar la tapa. La llum groga va sortir d'un salt, contenta: no plovia! La llum morada s'havia apagat del tot: el toc, toc de l'escala era el veí, que matinava per treure el gos. I la llum vermella ja era tan petitona que el Hugo va decidir portar al Marcos la seva cera vermella, per pintar junts a l'autobús.
Des d'aleshores, el pot viu a la prestatgeria. Buit gairebé sempre. Esperant, per si alguna nit el cap del Hugo es torna a omplir.
Fi.
Quan la Hugo es va despertar, el sol entrava per la finestra i la Pía ja no hi era. Però el pot continuava a la prestatgeria, i les llums de dins eren tan petites que gairebé no es veien.
La Hugo va descargolar la tapa. La llum groga va sortir d'un salt, contenta: no plovia! La llum morada s'havia apagat del tot: el toc, toc de l'escala era el veí, que matinava per treure el gos. I la llum vermella ja era tan petitona que la Hugo va decidir portar al Marcos la seva cera vermella, per pintar junts a l'autobús.
Des d'aleshores, el pot viu a la prestatgeria. Buit gairebé sempre. Esperant, per si alguna nit el cap de la Hugo es torna a omplir.
Fi.
Conte escrit per Mónica i Ricard
Converteix la teva criatura en la protagonista del seu propi conte per dormir, amb la seva cara i el seu nom a cada pàgina.
Des de €15,00
4,6/5 · 30 opinions Crear el seu conteEl Hugo no es podia adormir: tenia el cap ple. L'endemà era l'excursió a la granja escola, i si plovia? S'havia enfadat amb el Marcos per la cera vermella. I a l'escala sonava un toc, toc molt estrany.
El papa li va dir que comptés ovelles. Però la tercera ovella, en lloc de saltar la tanca, es va aturar a la seva finestra. Es deia Pía, era de llana grisa i portava un pot buit penjat al coll. «Comptar ovelles no serveix de res si el cap és ple», li va dir. «Primer cal fer lloc».
El Hugo va dir els seus pensaments en veu alta i cada un va sortir com una llumeta: groga l'excursió, vermella l'enuig, morada el soroll. La Pía els va guardar al pot, va tancar la tapa i el va deixar a la prestatgeria. Després van respirar junts com un globus: aire a dins comptant fins a quatre, i aire a fora, a poc a poc. La Pía li va xiuxiuejar coses tranquil·les i el Hugo es va adormir abans d'arribar a l'última.
Al matí, els pensaments s'havien fet petits. No plovia, el toc, toc era el veí, i el Hugo li va portar al Marcos la seva cera vermella.
Fi.
7-8 anys
La porta diminuta del jardíMartina troba una clau diminuta que obre una porta entre les arrels de la pomera. A l'altra banda hi ha el Jardí de les Coses Perdudes, on descobreix un record... 3 min
0-2 anys
El núvol que tenia sonLa Nuba, un núvol petit i suau, té son i dona la bona nit a les flors, als peixos, a un nadó i a la Lluna abans d'adormir-se. Un conte... 2 min
7-8 anys
L'hivern en què el poble va compartir la llumUna tempesta de neu deixa Valdeluz sense llums just abans de Nadal. Leo, que pateix per la seva veïna Elvira, proposa que els veïns es reuneixin i comparteixin el que... 4 min
0-2 anys
En Tito, el conillet de la bona nitEn Tito, un conillet petit, no troba la seva pastanaga de peluix a l'hora d'anar a dormir. Amb la mama Conilla la busca per tot el cau fins que apareix.... 2 min
4-8 anys
El regal de Nadal que no venia en una capsaClara té una llista de regals molt llarga, fins que coneix un nen que mira un tren de fusta en un aparador i decideix compartir una cosa molt especial. Un... 5 min
3-7 anys
El Nadal dels animals del boscL'esquirol, el conill, la guineu i l'eriçó no es posen d'acord per decorar el gran avet, fins que descobreixen una família de talps sense llar i decideixen ajudar-la entre tots.... 5 min
Ja el pots descarregar. També te l'hem enviat per correu perquè el tinguis a mà.
Descarregar el quadern (PDF)
