Benvinguda al món, Lucía. Aquest és un lloc gran i ple de meravelles.
Cada dia portarà nous sons, colors i sensacions. Miris on miris, alguna cosa t'estarà esperant.
Però no cal que corris. El món no se n'anirà sense tu.
Aquest és el teu començament. I pas a pas aprendràs que créixer no consisteix a anar de pressa, sinó a gaudir del camí.
Mira, Lucía: quan el sol desperta, el cel es tenyeix de daurat i rosa. Comença un nou dia i tot, a poc a poc, pren vida.
Aquest món està ple d'animals i de llocs increïbles, i conèixer-los farà que el teu cor creixi curiós i valent.
Molt al sud, l'aire es torna fred. Els pingüins caminen junts, un al costat de l'altre, compartint la calor amb paciència.
Fins i tot allà, on el món sembla glaçat, la calidesa es troba en mantenir-se units, en cuidar-se els uns als altres, igual que nosaltres sempre cuidarem de tu, Lucía.
A la sabana, la terra s'estén sense fi i l'herba daurada es gronxa sota un cel immens.
Els elefants avancen a poc a poc, serens i ferms. Viuen en família, caminant junts i cuidant-se, igual que fem nosaltres. Perquè en aquest món, Lucía, la família és el que ens dona força.
Cada nit, la lluna brilla sobre la Terra. La seva llum suau arriba als oceans, als boscos, a les muntanyes i a les ciutats.
En silenci, li xiuxiueja a la Terra que el dia ha acabat. Els animals descansen, els llums s'apaguen i el món s'adorm.
Lucía, aquest món és ple de meravelles, i la teva arribada n'ha afegit una més.
De vegades pot semblar gran. Quan això passi, recorda això: sempre serem aquí, agafant-te de la mà, estimant-te més del que les paraules poden expressar.
El nostre amor per tu és tan constant com la lluna, tan ferm com les muntanyes i tan ampli com el món sencer.
Benvinguda al nostre món, Lucía. T'estàvem esperant.
Benvingut al món, Lucía. Aquest és un lloc gran i ple de meravelles.
Cada dia portarà nous sons, colors i sensacions. Miris on miris, alguna cosa t'estarà esperant.
Però no cal que corris. El món no se n'anirà sense tu.
Aquest és el teu començament. I pas a pas aprendràs que créixer no consisteix a anar de pressa, sinó a gaudir del camí.
Mira, Lucía: quan el sol desperta, el cel es tenyeix de daurat i rosa. Comença un nou dia i tot, a poc a poc, pren vida.
Aquest món està ple d'animals i de llocs increïbles, i conèixer-los farà que el teu cor creixi curiós i valent.
Molt al sud, l'aire es torna fred. Els pingüins caminen junts, un al costat de l'altre, compartint la calor amb paciència.
Fins i tot allà, on el món sembla glaçat, la calidesa es troba en mantenir-se units, en cuidar-se els uns als altres, igual que nosaltres sempre cuidarem de tu, Lucía.
A la sabana, la terra s'estén sense fi i l'herba daurada es gronxa sota un cel immens.
Els elefants avancen a poc a poc, serens i ferms. Viuen en família, caminant junts i cuidant-se, igual que fem nosaltres. Perquè en aquest món, Lucía, la família és el que ens dona força.
Cada nit, la lluna brilla sobre la Terra. La seva llum suau arriba als oceans, als boscos, a les muntanyes i a les ciutats.
En silenci, li xiuxiueja a la Terra que el dia ha acabat. Els animals descansen, els llums s'apaguen i el món s'adorm.
Lucía, aquest món és ple de meravelles, i la teva arribada n'ha afegit una més.
De vegades pot semblar gran. Quan això passi, recorda això: sempre serem aquí, agafant-te de la mà, estimant-te més del que les paraules poden expressar.
El nostre amor per tu és tan constant com la lluna, tan ferm com les muntanyes i tan ampli com el món sencer.
Benvingut al nostre món, Lucía. T'estàvem esperant.