Des del moment en què et vam tenir per primera vegada entre els nostres braços, Martín, alguna cosa va canviar dins nostre.
Eres una coseta tan petita i suau... i quan la teva maneta es va tancar al voltant del nostre dit, tota la resta va deixar d'importar.
Ens vam apropar i vam murmurar: «Hola, Martín. Som els teus pares. Des d'avui, t'estimarem cada dia».
Els teus primers somriures es van convertir en la llum dels nostres dies. Et miràvem amb atenció, esperant veure't somriure de nou. I quan ho feies, era com una petita espurna que ens escalfava el cor.
Quan arribi el moment, pujaràs a la teva petita bici. T'impulsaràs amb els peus, trontollaràs una mica, t'aturaràs... i ho tornaràs a provar amb un somriure radiant.
Amb cada intent seràs més valent. Amb cada pedalada aprendràs que no rendir-se té recompensa.
A les hores tranquil·les, abans de dormir, construirem junts una cabaneta amb mantes i coixins, i convertirem l'habitació en un lloc màgic.
Dins d'aquell racó secret llegirem, jugarem, riurem i, sobretot, gaudirem d'estar junts.
Quan el dia s'acabi, t'arrauliràs al llit, entre les teves mantes. Et llegirem el teu conte preferit fins que els ulls et pesin i la son et vagi trobant.
Et farem un petó de bona nit i et xiuxiuejarem dolços somnis, amb tot el nostre amor.
Aviat, Martín, seràs més valent, més fort i més independent del que ets ara. Seguiràs els teus propis somnis i crearàs històries que seran teves.
Però passin els anys que passin, creixis el que creixis, hi ha una cosa que no canviarà mai: nosaltres serem aquí, animant-te i portant-te als nostres cors, perquè sempre seràs el nostre tresor.